Estimat golfo – 2n E.P

LA VIDA DINS L’AULA: QUAN ALGU MOLT ESTIMAT SE’N VA

És dijous per la tarda i estem tots junts al racó de la màgia per llegir un conte.

De sobte, la Nina demana permís per compartir amb tots nosaltres una notícia. La cara que fa anuncia que serà impactant per la resta del grup. En Golfo, el seu gosset estimat, l’han hagut de sacrificar. Els ulls se li humitegen a mida que avança en la seva explicació i a la majoria dels companys també.

Immediatament se’n adona del col·lapse emocional que s’ha creat. Reacciona i torna a parlar. Aquest cop ens explica el  dia que ella es va empastifar tot el voltant de la boca de xocolata desfeta i el Golfo  se la va cruspir en un tres i no res. Fa cares i gestos que ens arranquen rialles i bon humor. Ja no sabem si les llàgrimes son de pena o d’alegria o de tot a l’hora.

Des de la distensió podem parlar sense por d’on creiem que ha anat el gosset, com ens sentim i un sense fi d’idees i sensacions diferents.Un cop més aprenem que som emoció i la plasmem en dibuixos i dedicatòries d’un gosset molt estimat que passarà a ser un record alegre  perquè ho hem gestionat acceptant la pèrdua sense por.

Aquesta història és una aventura de vida per la que tots hi passem. No triem ni l’any ni el dia i sempre ens arriba massa d’hora, per això cal gestionar­-la també des de l’aula.

Gràcies, Nina!  La teva espontaneïtat, sinceritat i obertura és tota una lliçó de com afrontar la pèrdua des del respecte i la confiança de la ma dels teus amics.

Adéu, Golfo! Has estat un gos molt estimat! Bon viatge, allà on vagis!