L’arbre de l’amor del pati de l’escola

L’arbre centenari, “que tantes generacions d’alumnes ha vist passar, i immòbil, ens ha vist jugar, aprendre i créixer al seu voltant”, ha patit una plaga insalvable. “A l’estiu ens protegia del sol i donava ombra, i a l’hivern, al perdre la fulla, permetia l’escalf” desitjat. Part de tu roman al pati, a l’espera de poder-te acomiadar ben aviat. Gràcies per la teva companyia. Arbre de l’AMOR és el teu nom.

(*L’entre cometes està extret de la sentida carta d’un exalumne, Ramon MT)